divendres, 27 de març del 2020
Vèncer la por
I jo que sempre acabo igual,
recelo per mancances del passat
i vivències que m'han fet ser com sóc,
agre i distant, per tot el que tinc arrelat.
guardo distància sempre que em miren de dalt a baix.
ulls fixos, provant d'enganyar-me com sempre he estat.
I jo que sempre acabo igual,
torno a mirar enrere
i recordo tot el que m'ha sorprès,
allò que tantes ferides m'ha provocat.
només fa que allunyar-me de tot,
violentament, de nous camins i possibilitats que se'm presenten.
I jo que sempre acabo igual,
lluito contra ella, però avui ha estat fàcil,
limitar-me a observar-te fa que tot, sobretot
allò que tanta por em feia, desaparegui de cop.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada