Sabia que m’equivocava,
A vegades m'ho deia el cor,
Reflexionava, rondinava...
Anava d'un lloc a l'altre el meu cor.
No trobava resposta...
Oblidar, perdonar, estava feta un embolic
Guanyaria temps dormint una mica
Únicament si tingués un bon record teu...
Em salvaria d'aquesta incertesa.
Sona el despertador…
Oblidar-te no puc,
T'estimo massa amor meu.
Em sembla que ploraré
Riuré després amb els ulls humits
O potser agafaré un altre camí.
Solament faré el que em dicti el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada