L'engany

Recordo aquelles mirades,
aguaitant com si fos un tros de carn.
Únicament vull amagar-me,
lluitar no puc més.

Sóc presoner dels meus pensaments,
a ningú deixo acostar-se.
Només veig lleons ferotges,
conseqüència de treure’m la confiança d'una huracanada.
He deixat enrere la fe, la seguretat i
estic sense esperança, a la
zona d’aïllament de la pau.

Gaudir avui dia,
un somni és per mi.
Tinc ganes d'avançar, però
instantàniament trepitjo amb l'engany.
Estic segur que serà un camí difícil, on
recordaré el sol,
recordaré la lluna,
estant en el meu cap
zigzaguejant pels meus pensaments infinits.