Abans jo era una persona confiada
No tenia por de res ni de ningú
Tot em semblava controlat
On res era veritat
Ningú em podía fer mal
I això era el que jo creia
On jo era afortunat
Realment el meu món no era
Una persona en vaig confiar
I aquesta em va fer molt mal
Zebres eren el que jo veia
Guiant-me sense seguretat
On si fos en blancor o foscor
Ningú em podía fer mal
Zigzagueaven els meus sentiments
A l’hora de veure la veritat
La seguretat era trencada
En el món que no era
Zebres era el que jo veia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada