Desconfiança.

Cada dia abans surti el sol

Encara la lluna tremolosa

Llueix darrera el núvol gris

Inclinada vers l’horitzó en

Allau d’esperançes noves

Atrinxerades els meus dubtes,

Galopant els meus batecs

Ullerosa, pensativa, trista

Accepto que l’ésser humà

Desconfiat per naturalesa

Observant el que passa al món

Oblidi que estem aqui dins

Laberints sense sortides

Maleint la nostra sort

Odiant la incertesa que és viure.