Imagino un món diferent, però
Res del que la meva ment
Esperançada veu es real.
Ningú m’ofereix el que busco
En mi mateixa també la busco però no la trobo
Recordo que com un lladre
Amb sutilesa la vas robar
Moltes llàgrimes em va ocasionar
Ombres van atropellar els meus
Somnis que tu vas conseguir esvair
Confiança en mi mateixa em va faltar
Amagada en la immensitat.
La meva veu va deixar de brillar
De res em va servir estar
Envoltada de gent
Remant en contra corrent
On un mar embravit anava en contra de mi
No només vas ser tu, també vaig ser jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada