Avui t'escric a tu.
No volia però sempre ho aconseguies.
Acomodaves les meves ferides amb les quals jugaries.
Acostumada a la teva presència,
Ressonaves al meu cap
Al compàs de la pitjor melodia.
Guiant la meva vida,
Oxidaves els meus somnis i il·lusions amb valentia.
No era suficient amb la meva companyia?
Amb el pas dels dies,
La corda que ens unia vaig alliberar
Oblidant-me per fi de les pors que em vas crear.
No podia desfer-me de tu, però això va canviar.
Somrient et demano que no tornis mai,
Ocórrer a mi mateixa m'ha fet triomfar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada