Sense Seguretat

Abans jo era una persona confiada

No tenia por de res ni de ningú

Tot em semblava controlat

On res era veritat

Ningú em podía fer mal

I això era el que jo creia

On jo era afortunat

Realment el meu món no era

Una persona en vaig confiar

I aquesta em va fer molt mal

Zebres eren el que jo veia

Guiant-me sense seguretat

On si fos en blancor o foscor

Ningú em podía fer mal

Zigzagueaven els meus sentiments

A l’hora de veure la veritat

La seguretat era trencada

En el món que no era

Zebres era el que jo veia

Desconfiança

Imagino un món diferent, però 

Res del que la meva ment 

Esperançada veu es real.

Ningú m’ofereix el que busco

En mi mateixa també la busco però no la trobo

Recordo que com un lladre

Amb sutilesa la vas robar 

Moltes llàgrimes em va ocasionar 

Ombres van atropellar els meus 

Somnis que tu vas conseguir esvair 

Confiança en mi mateixa em va faltar 

Amagada en la immensitat.

La meva veu va deixar de brillar 

De res em va servir estar

Envoltada de gent 

Remant en contra corrent 

On un mar embravit anava en contra de mi

No només vas ser tu, també vaig ser jo 

Desconfiança

Clar que de vegades tenim pensaments negatius d’algú

Això és normal en les persones, degut a les traïcions.

Riure amb algú, no vol dir confiar en ell.

La confiança es guanya mostrant lleialtat, respecte i

Obtenint accions positives d’algú, encara que 

Som desconfiats de naturalesa.

Records bonics que engloben una bona amistat,

Aquests son primordials

Malgrat que també hi ha dificultats

O fins hi tot falsejats, ja que

Sovint tenim les nostres diferencies.

Tinc records bons i dolents,

On crec que he après a 

Reflexionar, adonar-me i

Reconèixer quines amistats

Estan per interès i quines 

Són les vertaderes i lleials.

L'engany

Recordo aquelles mirades,
aguaitant com si fos un tros de carn.
Únicament vull amagar-me,
lluitar no puc més.

Sóc presoner dels meus pensaments,
a ningú deixo acostar-se.
Només veig lleons ferotges,
conseqüència de treure’m la confiança d'una huracanada.
He deixat enrere la fe, la seguretat i
estic sense esperança, a la
zona d’aïllament de la pau.

Gaudir avui dia,
un somni és per mi.
Tinc ganes d'avançar, però
instantàniament trepitjo amb l'engany.
Estic segur que serà un camí difícil, on
recordaré el sol,
recordaré la lluna,
estant en el meu cap
zigzaguejant pels meus pensaments infinits.

L'arribada a port

Arribaré avui al port
No, però, sense por
Gent m'espera
Ells m'esperen
L'arribada sera avui.

Gent m'espera
Alguns per ajudar
Reticents a odiar.
Calurosa benvinguda em donen
"Ínclit amic", diuen
"Ara estaras com en casa", diuen

Molts d'ells ho creuen,
O al menys ho intenten.
"No ho tinc tan clar", penso
Tan de bó que ho intenten.
Arribaré avui al port,
Lluny dels meus.
Vull anar amb els meus
On si estic segur.

No tornis mai

Avui t'escric a tu.

No volia però sempre ho aconseguies.

Acomodaves les meves ferides amb les quals jugaries.

Acostumada a la teva presència,

Ressonaves al meu cap

Al compàs de la pitjor melodia.

Guiant la meva vida,

Oxidaves els meus somnis i il·lusions amb valentia.

No era suficient amb la meva companyia?

Amb el pas dels dies,

La corda que ens unia vaig alliberar

Oblidant-me per fi de les pors que em vas crear.

No podia desfer-me de tu, però això va canviar.

Somrient et demano que no tornis mai,

Ocórrer a mi mateixa m'ha fet triomfar.

Tornar a ser jo

Ara és el moment de tornar a començar
Demà tot fluirà igual, però;
Rarament sé que millorarà
I una vegada t’hagi oblidat
Amb tu, la meva por s’anirà
Només falta que el cor estigui recuperat
Segueixo tenint la teva veu al meu cap
Acompanyada d’uns sentiments trobats
No sé com treure’ls i així poder avançar
Cada dia penso que em costarà més
He de trobar la manera d’oblidar
En algun moment passaré de pàgina
Zelant per aconseguir posar fi
Gairebé fa temps que ho intento
Un dia m’obriré i confiaré
Tot sol ara he de reflexionar
I arribarà el moment on torni a ser jo
Entusiasmat deixo el passat enrere
Riure i gaudir és l’únic que vull
Reflectant tota mena de felicitat
Em sento ja allunyat de la negativitat
Zigzaguejant en tot el viscut, sé que he tornat.

Desconfiança

Has canviat.

Kènia, el país on et vaig conèixer
En aquell moment,
Residies en mi
Eres tot el que m'importava
No sabia viure sense tu.

Res ens podia separar,
Abraçar-te era el que més volia
Meva culpa va ser sobreestimar-te tant
I un dia de cop i volta vas canviar.
Recelós et vas començar a convertir
Esperava que el nostre amor t'obrís els ulls
Zero secrets et guardava

Cada vegada estàvem més distants
Hauria fet el que fos per tornar,
Als bells moments,
Vespres inoblidables
Els moments que desitjava que fossin infinits,
Zones del meu cor on em refugi quan encara et necessito.

La desconfiança

Sempre quedarà al meu record

He après moltes eleccions i es el que m’emporto.

Esperava que això no hagués acabat així,

Implorant justícia pel meu costat.

Llàgrimes caient pel rostre apagat,

Així al final ho vaig comprendre tot.

Cada vegada que hem paro a pensar

Acabo desconfiant molt mes de la gent,

Sense ningú al meu costat

Aclaparada tot aquest moment,

Semblava un infern

Cada dia, cada hora, cada moment...

Aquest moment de la meva vida

La dedicaré a tornar a guanyar tota la confiança perduda

A un que  sigui molt difícil

M’assentiré orgullosa de aconseguir-lo,

Amb aquest petit desitjo que demano

Recordaré aquesta etapa de la meva vida com una prova

Destinada a ressorgir i millorar

Orgullosa de qui soc i de qui serè...

El teu record, un malson recurrent

Boja jo, per confiar en les teves paraules

Reals fins aquell moment.

Il•lusió constant que,

Amb la meva fe

N’ha fet un conflicte inconscient.

Analitzant cada detall 

Sospitant de les teves accions

Trastornant la meva coherència

Arribo a perdre la meva paciència.

No trobo cap raó per

Caure sota la teva influència

I a vegades sento la teva ausència que realment és

Un malson recurrent.

Una història de desconfiança

Sabia que m’equivocava,

A vegades m'ho deia el cor,

Reflexionava, rondinava...

Anava d'un lloc a l'altre el meu cor.

No trobava resposta...

Oblidar, perdonar, estava feta un embolic

Guanyaria temps dormint una mica

Únicament si tingués un bon record teu...

Em salvaria d'aquesta incertesa.

Sona el despertador…

Oblidar-te no puc,

T'estimo massa amor meu.

Em sembla que ploraré

Riuré després amb els ulls humits

O potser agafaré un altre camí.

Solament faré el que em dicti el cor.

La resposta

Dies interminables han passat
Esperant la teva resposta
Revisant els teus missatges
Llàgrimes m'has fet vessar
I l'ànima m'has trencat
Soleta m'has regalat

Per a tu no sóc ningú
Rarament en feies cas
A vegades m'ignoraves
Dubtes m'ofegaven
Ordinàriament m'estimaven

Desviaves la teva mirada
Un vot de confiança et donava
Ara només m'has fet perdre el temps
Resistiré la teva anada
Tancaré les portes del meu cor
Esperant que es passi el dolor

Qui ha sigut?

Qui ha sigut?

Ganivet, que em fas de mal

I la gent de bat a bat

Soc jo la ferida?

Estic en el sostre acovardida

La plaça és plena de gent cridant

Al carrer tothom mirant

Jo no sé que ha succeït

Es troba el noi que m´ha ferit?

Respiraré fins que la sang pari

Especialment per conèixer a l´adversari

Zero és la informació que tinc

Feia la sensació que el ganivet era afilat

Ets tu el que m´ha atacat?

Recel és el que la meva mirada ha expressat

No se si algú m´ha ajudat

Als desconeguts els analitzo

No sé que sento, crec que

Desconfiança per tots els que estan al voltant

Escolto l´ambulància arribant

Zero són les oportunitats que tinc restants...

El virus

Miro pel balcó i els carrers estan buits,

Aquesta nit, Barcelona està tranquil.

Res pertorba el silenci,

I fins i tot resulta inquietant.

A Barcelona normalment sempre hi ha vida.

Fa uns dies que això ha canviat,

Estar a casa és el que fa tothom,

Recelats pel que està passant,

Ningú no s’atreveix a sortir al carrer.

Aquesta situació ens té a tots intranquils,

No podem fer la nostra vida amb normalitat.

Desconfiança cap al futur és el que sentim,

És una situació nova a la qual ens hem d’adaptar.

Zigzaguejant  pel carrer passa un noi en bicicleta.

Segur que el pobre encara no veu la gravetat de la situació, o potser,

A lo millor bé de treballar (si és metge o infermer),

No ho puc saber és clar, per això no dic res i no jutjo.

Casa nostra s’ha convertit en l’únic lloc en què estem segurs,

Hem de fer l’esforç i quedar-nos a la nostra llar,

Encara que si estem amb la família no ens falta res,

Zero tolerància, el virus el parem junts.

Vèncer la por

I jo que sempre acabo igual,

recelo per mancances del passat

i vivències que m'han fet ser com sóc,

agre i distant, per tot el que tinc arrelat.

guardo distància sempre que em miren de dalt a baix.

ulls fixos, provant d'enganyar-me com sempre he estat.

I jo que sempre acabo igual,

torno a mirar enrere

i recordo tot el que m'ha sorprès,

allò que tantes ferides m'ha provocat.

només fa que allunyar-me de tot,

violentament, de nous camins i possibilitats que se'm presenten.

I jo que sempre acabo igual,

lluito contra ella, però avui ha estat fàcil,

limitar-me a observar-te fa que tot, sobretot

allò que tanta por em feia, desaparegui de cop.

El pas cap a la desconfiança

A vegades la vida ens fa patir,
de qualsevol forma,
o decepcions que marquen el nostre rumb,
ningú pot escapolir-se
indiferentment dels cors.

Senzill d'expressar a altres,
bonic d'experimentar amb altres,
emotiu de compartir amb altres.
reculls definicions, confiança,
gens a veure amb el seu

Enemics,
sensacions rebutjades,
records que no ens deixen
expressar aquella fosco,

(y)i camins que t'han portat,
enjustament o justament  al
silenci o la por a confiar en altres.
Desconfiança

Tornant cap a casa

Vaig pel carrer de matinada

Immersa en  els meus pensaments,

Calia haver tornat abans, penso.

Tinc sempre el neguit de preocupar als pares

Oblido els meu pensaments, per un instant

Ràpidament creuo el carrer

I tinc la sensació de sentir-me observada,

Abans ja havia tingut la mateixa sensació.

Mirant les cantonades i els portals del carrer,

Abordo el tram final de carrer fosc que em fa angunia.

Tinc la sensació que ja he passat la part dolenta del camí,

Intento accelerar el pas, però continuo intranquil·la.

Acabo de sentir un cotxe, just darrera meu

Sembla que passa de llarg. Es un cotxe de Mossos.

Caldria veure tot l’exercit per relaxar-me

He de calmar-me, no ser tan desconfiada.

Un cop més torno als meus pensaments

La sortida ha acabat posant-me del nervis,

I finalment arribo a casa,

Cautelosament he d'avisar als pares que ja he arribatt.

Apropant-me a la desconfiança.

Ara em paro i penso,

retreu molt la desconfiança

o potser m’aparta d’aquest regany 

apropant-me cada cop més a l’engany.

Moltes han sigut les ocasions

acord amb tu,

reiterades en desacord.

Tanmateix t’estimava

i tu,

ni tan sols t’hi apropaves.

Encara recordo com 

zèfir de vespre m’acariciaves.

Oblidar no és opció,

romanen els sentiments,

també les emocions, però,

encara així, sorgeixen patiments.

Gairebé estimar-te no és el millor,

apropa’t a mi, desconfiar no ho és tampoc.

                                          Aroa Martínez.