dilluns, 9 de desembre del 2019

La diversitat lingüística

Què estudia la sociolingüística?


Com es formen els pidgins? I els criolls?


Quines diferències hi ha entre bilingüisme individual, bilingüisme territorial i bilingüisme social?


Defineix ara, amb les teves paraules, què és la diglòssia.



Quan succeeïx el fenomen de la minorització? I el de substitució?


Què estudia l’ecolingüística?


Estàs a favor d’una hipotètica homogenïtzació lingüística del planeta? Per què? 





Explica les diferències entre normativització, normalització i planificació lingüística.

dimecres, 13 de novembre del 2019

El meu gran discurs (Paula Carbonero )


Bona tarda a tots i totes que esteu avui en aquest teatre.
A molts de vosaltres us conec des de petita, altres us heu incorporat a la meva vida més tard o potser esteu en aquest esdeveniment tan important i encara no he tingut el plaer de conèixer-vos. He de dir que sense la vostra col·laboració i ajuda no hauria arribat on estic ara mateix donant aquest discurs.

M'agradaria agrair molt especialment als meus pares aquest premi, ja que des del primer dia que vaig començar a escriure em van donar un suport enorme . També vull donar les gràcies al meu company de vida Iker Gonzàlez , perquè és una persona increïble que ha viscut moltíssimes experiències al meu costat i mai m'ha jutjat per les meves errades. Sense ell potser no seria la persona que sóc avui dia. Per acabar aquestes paraules voldria dirigir-me als meus seguidors, ja que són unes persones molt especials que dediquen temps del seu lleure per llegir les meves obres.

Moltíssimes gràcies de veritat, Us estimo.




Discurs Premis Nobel de Literatura


Bona nit a tothom,

No tinc paraules per definir l’emoció que sento en aquests moments i l’enorme agraïment que li dec a tots aquells que han fet possible que avui estigui aquí, davant de milers de persones, complint el meu somni.

Des del primer moment que vaig agafar un bolígraf i paper per escriure, vaig tenir molt clar que aquest era el meu camí. La llibertat es va apoderar de mi a la vegada que deixava volar la meva imaginació en les meves fulles. A partir d’aquell instant, no volia deixar de cap de les maneres que aquesta sensació desaparegués de la meva vida.

“Efímer”, la meva novel·la, és el resultat de tot l’esforç que li he dedicat a la meva carrera durant tots aquests anys. És la força i valentia que he anat adquirint amb el temps. Tots els meus aprenentatges i experiències que m’han fet créixer com a persona. “Efímer” és il·lusió transformada en una historia, en art.

Amb aquest premi, he après que realment podem aconseguir el que ens proposem. No tingueu por a somiar, a ser lliures i a deixar-vos la pell en el que realment voleu. Arribareu molt lluny.

Sempre us estaré agraïda per tot el que aconsegueixi.

Discurs de premi Nobel de literatura


Novel de literatura

Com la majoria em coneixeu soc un escriptor que per meus esforços i anys de dedicatòria en aquest camp de la escriptura em sento ple de satisfacció, no qualsevol podria dir això .

He escrit novel·les i les que mes me han marca, han sigut les policíaques, si hem permitiu us explicu una anècdota. Quan era petit m’agradava anar han els meus pares al cine, no amb la qualitat d’avi en dia, ni molt menys. Una nit sortien del cine, en New York hi ha molts carrerons els quals no estaven molt aluminat, quin em diria que seria la nit mes marcada en la meva vida. Disculpeu no puc evitar la emoció, el meu pare va ser assassinat, mai van poder atrapar al lladre i assassí. Des de aquest moment, la meva obsessió va començar per resoldre assassinats ficticis que me omplissin el meu buit de justícia per la mort del meu pare.

Vull donar-li les gràcies a una persona especial, a el qual dedico aquest premi Nobel de literatura, estimat pare, i gracies a tots vosaltres, per aquesta mostra d’afecta.




Discurs del lliurament de premis


Bon día a tots  que estan aquí present, primer vull començar agredint-vos la vostre assistència a aquest premis i sobretot gràcies pel vostre suport. També volia agrair a la meva família quan pensava que res d’això podria ser possible amb la seva ajut ho a sigut.

Per a mi aquest llibre sobre la meva vida a sigut un llibre d’auto suport, m’ha ajudat a superar moltes etapes de la meva vida com la meva infància o la mort del meu pare, a sigut un llibre ple d’esforços i de superació, on també explico la dolenta relació que vaig tenir amb una parella on m’insultava, em cridava i algunes  vegades se li anava de les mans, penso que moltes persones  poder arribar a sentir-se  identificades amb amb aquest llibre i com jo he fet superar d’alguna manera les seves pors o incitar a que ells també puguin expressar d’alguna manera com es senten.

Per finalitzar vull donar les gràcies una vegada més al que estan i a la vegada no estan perquè sense ells res hages sigut possible, estic molt agredida per la vostra atenció i sobretot per haver rebut aquest premi i esperem que no sigui l’últim.
Moltes gràcies .

Discurs per als premis nobel

Estimat públic, primerament, tinc que agrair a tota l’organització dels Nobel per la meva nominació i encara més la entrega del premi Nobel de literatura a la meva persona. Sincerament, no tinc paraules de com descriure aquesta situació.
La meva passió per la literatura va començar fa ja molts anys. Tot va començar quan per primera vegada vaig llegir a Jules Verne: les seves histories, plenes de fantasia que hem van fer somniar amb mi fent el mateix, i es va convertir en un dels meus referents durant molts anys. Després van vindre altres com Tolkien, Dante, Boccaccio, i de entre una gran varietat, tots de diferents èpoques i generes però que en feien gaudir amb les seves histories.
Així vaig decidir ser escriptor, no per la fama o el reconeixement, sinó perquè necessitava escriure, contar histories i fer que la gent gaudís de l’obra, encara que sigui només una. No tenia ni idea de la repercussió que tindria aquesta novel·la i el últim que esperaria seria tindre un premi Nobel a les meves mans.
 I per això nomes puc dir, gracies a tothom per a fer que aquesta situació sigui possibles

Discurs entrega de Premis Nobel.


Bona nit a tothom! Primer de tot, agrir-vos a tots els que esteu aquí la vostra presència i també donar les gràcies a l'organització que ha decidit donar-me un premi tan important i reconegut mundialment com aquest, el Premi Nobel de Literatura. No tinc paraules per expressar la meva felicitat.

Ha estat un camí difícil per mi. L'escriptura del llibre ha comportat molt esforç, suor i llàgrimes. He deixat una part de mi en aquest llibre. Sempre intento plasmar l'essència de les persones i de l'història que explico en tots els llibres, però en aquest va ser especialment complicat, ja tracto d'explicar una vivència personal, esquinçadora i amb molt de sentiment. La seva escriptura va ajudar-me a canviar la visió del món i a créixer com persona.

Dit això, agrair a totes les persones que m'han ajudat en els temps difícils, a les que sempre han estat amb mi sense importar les circumstàncies, a tothom que li dóna una oportunitat a aquest llibre tan personal i a totes aquelles que han fet d'aquest un Premi Nobel. Per últim donar-vos les gràcies per la vostra assistència i atenció. Estic eternament complaguda i satisfeta. Moltes gràcies.

Relat premi Nobel de Literatura 2019-2020

En primer lloc, volia donar les gràcies a tota la gent que s’ha pogut llegir aquest magnífic llibre on il•lustra les ideologies, caràcters d’un professor de l’escola Montserrat Roig situat a Sant Andreu de la Barca (Barcelona). Un llibre on mostra un seguit de pensaments i comportaments d’un professor cap als alumnes, ja que avui en dia els professors es veuen o es caracteritzen per ser dolents referents als  estudiants.
Alhora, un relat proposat per als estudiants i pares dels alumnes per interpretar la realitat, o alguns dels seus aspectes i provocar una reflexió.
Penso que aquest tema, prioritza el treball dels professors i el sacrifici a cada classe que realitzen a les aules dels centres, cosa que no es gens fàcil i cal molta personalitat.
Gràcies al nomenament  del meu llibre ”La filosofia de l’Yves” he pogut guanyar el premi Nobel de la Literatura edició 2019-2020. Moltes gràcies. 

Discurs del Premi Nobel de Literatura

Bon dia senyors i senyores, primer de tot vull donar-li les gracies a tothom que esta avui aquí compartint aquest moment tant important a la meva  vida i sobretot a la meva família que sempre han estat al meu costat des de que vaig començar fins avui.
Avui es un dia únic i sobretot molt especial que mai oblidaré, si estic amunt del escenari  amb el premi Nobel  és  gracies a tota la gent que des de el  primer moment me ha estat donant suport i me ha estat seguint i donant forces per seguir lluitant per els meus somnis i arribar a les meves metes.

Jo des de ven petit veia al meu pare escriure casi tots els dies inclús a vegades podia escriure amb ell, i sempre em deia “espero que algun dia arribes als teus desitjos”. Desde aquell moment hem vaig proposar lluitar cada dia sense importar les hores per el que m’agrada i poder dir feliç i orgullós: M’ho mereixo!

Discurs del Premi Nobel de Literatura


Discurs del Premi Nobel de Literatura

Estimat públic, avui estem aquí reunits per celebrar el que considero és un dels dies més importants, si no el que més, de la meva vida. Avui tinc l’honor de rebre un dels premis més prestigiosos i dels més importants de la literatura: el Premi Nobel de la Literatura.

Primer de tot, agrair el suport físic i emocional rebut per part de la meva família, amics i companys, que sempre han estat allí quan més ho necessitava, i que han hagut de suportar els meus dies dolents, aquells dies en els que estava faltat d’imaginació i, per consegüent, de bon humor. Gràcies, de veritat.

També agrair el jurat, que ha decidit atorgar-me aquest meravellós premi, tot i haver-hi gent molt capacitada també per guanyar-lo, autors tals com George Martin, Stephen King, JK Rowling, entre d’altres. I com no, agrair els lectors, atès que sense ells avui jo no hi seria aquí.

El camí no ha estat res fàcil, però l’alta competència que hi ha hagut enguany m’ha portat a millorar com a escriptor i ha requerit d’un gran esforç per part meva per mantenir el ritme durant tot l’any.

Moltes gràcies a tothom.

(aplaudiments)

Discurs d'Entrega de Premi Nobel


Bona nit senyors i senyores!

En primer lloc m'agradaria agrair-vos a tots el fet que hàgiu vingut aquesta nit. És un honor per a mi rebre el Premi Nobel de la Literatura entre tots els candidats possibles que hi havia nominats, ja que tots ells han fet un gran esforç i s'ha de reconèixer.

En primer lloc he d'agrair a la meva família i els meus coneguts, ja que sense ells tot això no hagués sigut possible, però sobretot m'agradaria agrair's-ho a la meva parella Paula, ja que ha sigut ella la que sempre ha estat al meu costat donant-me el coratge que necessitava. El meu objectiu sempre ha sigut des de un principi obtindré aquest reconeixement, el meu llibre parla de la meva vida, en la que des de sempre la gent m'ha dit que no hi podria arribar a ser ningú, però aquestes persones s'equivocaven. El missatge que vull donar amb aquest discurs és que tothom pot fer el que vulgui si s'ho proposa, només ha d'intentar-ho i esforçar-se i podrà arribar on vulgui, aconseguir la meta que es posi, tothom pot ser-ho tot, no deixeu que ningú canviï això.

Moltes gràcies a tots per haver escoltat aquestes paraules, us desitjo bona nit.

Discurs de l'entrega de premis.


Es un plaer per estar aquí aquesta nit. Voldria començar aquest discurs amb unes paraules de agraïment. Primer de tot als meus pares, sense els quals no seria possible que jo estigues on estic. Ells m’han proporcionat des de ben petita amb tots els recursos necessaris per convertir-me en la persona que soc avui, i no parlo només de lo material, sinó del seu suport i la tota la seva confiança que han posat en mi. Als meus amics pels seus ànims quan jo estava a punt de rendir-me i per ser els meus primers i millors crítics. Per últim, a tots els meus lectors per  fer un lloc a la seva agenda i al seu dia a dia, ells són el meu motor.

Mai m’hagués imaginat donant aquestes paraules i, tot i que em motiva, no hi ha res que valgui més la pena per mi que compartir la meva passió. Els escriptors fem màgia amb les nostres paraules i no hi ha res que em doni més satisfacció que el saber que hi ha gent esperant a donar-li vida a aquesta màgia.

Moltes gràcies a l’editorial, als il·lustradors, correctors i tot l’equip darrere del meu llibre, sense vosaltres la màgia tampoc no es possible.
 


Sara Guillo Díaz.

Discurs de la cerimònia d'entrega de premis


Bona nit a tothom i gràcies per assistir a l'entrega de premis de 2019!

Per a mi és tot un honor haver estat nominada amb el Premi Nobel de Literatura i guanyar-lo.
Mai m'hauria imaginat haver arribat tan lluny i què els meus escrits tinguessin tant d'impacte a la nostra societat.

Recordo quan la meva família es va portar les mans al cap quan els hi vaig dir que volia dedicar-me a escriure tot allò que estimés. Ho he fet des que era ben petita i ells sempre han cregut que tenia un gran talent, però ara no poden estar més contents per mi.

Com a escriptora penso que l’objectiu de l’escriptura va més enllà de llegir un text, el més important és la seva màgia. És increïble com varies persones poden llegir les mateixes paraules  i que a  cadascú ens transporti a un lloc en concret; amb records i persones diverses.

Sempre he estat orgullosa de transmetre els meus pensaments i em fa molt feliç saber que arribaran a algú què els hi serà d’ajuda, ja que per a mi llegir et pot obrir els ulls en molts aspectes i afavorir-lo m’omple moltíssim.

Gràcies a tots!

Discurs del premi Nobel


-         -Gràcies, gràcies per aquest aplaudiment que m’acabeu de regalar, per a mi és un veritable honor rebre aquest premi Nobel de literatura ja que aquells que hem coneixen personalment saben  que no ha sigut fàcil arribar fins aquí, però crec que la lluita ha valgut la pena. 
     -Certament estic agraït de ser premiat pel meu llibre ‘’records’’ ja que el vaig escriure a partir de les meves vivències, i encara estic mes encantat del enorme èxit que n’ha tingut de cara al públic perquè es un llibre on he deixat la meva ànima plasmada i de veritat que s’agraeix molt el reconeixement que ha rebut. 
     
     -També aprofito per agrair a tots aquells que van compartir infància i adolescència amb mi, ja que sense ells no hagués estat possible l’existència d’aquest llibre i sobretot als meus familiars que sempre han estat cuidant de mi. 
     -Espero poder continuar fent gaudir de la literatura a aquella gent a la que li ha agradat el llibre i poder seguir gaudint de l’escriptura com ho vaig fer amb el primer títol. Moltes gracies a tots el presents i també als que no ho estan però han fet això possible. Gaudiu de la gala!

Discurs d'agraiment




Bon dia a tots i totes que estem aquí presents, volia donar les gràcies a vosaltres per assistir a aquets premis  i també gracies a la meva família, amics i molta més gent que m’ ajudat a arribar fins aquí i guanyar un dels gran premis que sempre havia desitjat.
Al llarg de la meva vida eh tingut obstacles que sempre han semblat difícils de passar però, quan saps el que vols a la teva vida i tens gent que et dona suport, et dona consells...    Aquestes persones et donen ànims a seguir amb el que tu pròpiament no vols ja que costa, però pares a pensar i et dius a la teva ment, has de seguir, tu pots, encara que costi pots aconseguir-ho, de manera que es torna a intentar i així cada vegada que es decaigui.
Penso que per arribar a aquests premis fa falta constància i paciència, ja que quan algú des de la seva adolescència pensa el que vol fer una vegada sigui més gran, realment esta dispost a passar per les coses que faci falta per poder aconseguir els seus objectius .
Una vegada que arribes al teu somni et sents orgullós de tot el que has treballat  i et dius a tu mateix ho has fet i encara pots seguir.

dilluns, 11 de novembre del 2019

Taller d'escriptura B

Text humanístic.
Ets un escriptor reconegut i t'acaben de premiar amb el Nobel de Literatura. Escriu el discurs que faràs a la cerimònia d'entrega de premis.
Ha de ser un discurs personal, únic, teu! (extensió de 150 a 200 paraules).

divendres, 8 de novembre del 2019

Discurs graduacio Batxillerat.

Discurs graduacio Batxillerat.

Benvinguts siguin  senyors i senyores a la graduació dels alumnes de segon de batxillerat, qui orgullosa i feliçment tanquen aquest cicle escolar  primerament m’agradaria mencionar que és un veritable plaer parlar en nom de tots els meus companys, és inevitable sense dubte recordar tot el viscut en aquets 2 anys, anys on ens hem conegut tant els companys de classe com els professors i professores. Han estat dos anys plens d’experiències, moments, records, en cada classe, amb cada persona, i ara sent nostre ultimo moment aquí, tenim  la satisfacció de portar-nos un petit ensenyament per part de cada professor, cada company, d'haver  superat cada obstacle en el nostre camí malgrat les dificultats, de poder dir que hem pogut amb tot i per això estem orgullosos. En nom de tots els meus companys vull agrair als nostres professors els qui durant aquests dos anys s'han preocupat per nosaltres i sempre han vist pel nostre bé, a les nostres famílies els qui van viure cada moment al nostre costat i sempre van estar per a consolar-nos  i dir-nos que tot anava estar bé, gràcies per acompanyar-nos durant aquesta inoblidable etapa de les nostres vinyes. També personalment vull agrair als meus companys, amb els qui he compartit vivències, dubtes, a vegades estrès, però sobretot alegries, gràcies per haver estat mes que companys, amics. Arriba el moment d'acomiadar-se, cadascun prengués camins diferents, però sempre portarem aquesta experiència amb nosaltres, us desitjo el millor, és temps de mirar cap endavant i seguir el nostre camí, fins aviat amics.

Discurs de la graducació de batxillerat


Us recordeu d'aquella pregunta? Sí, aquella que diu, i tu, què vols ser de gran? És una frase que segurament tots haurem escoltat desenes de cops al llarg dels anys, des que érem ben petits, i per fi, ha arribat el moment de contestar-la.
Avui deixem enrere una de les millors èpoques que hem viscut - l'adolescència- i sortim tots sols cap al món que hi ha a l'exterior, cadascú pel seu costat, per construir-nos la vida poquet a poquet, decisió per decisió...
Tots nosaltres hem sigut un grup, hem sigut una família. Junts hem jugat, plorat, crescut, discutit, estudiat (alguns més que d'altres)... i aquests sempre seran els moments que recordarem amb il·lusió. Per tant, la millor cosa que podem fer en aquest moment, és gaudir i tancar aquesta etapa de la millor manera possible: amb una celebració, perquè ens ho mereixem.
Per últim, poder agrair als professors que ens han ensenyat i motivat un cop rere un altre i als nostres estimats pares i famílies que sempre ens han fet costat, ja que si no fos per ells, molts potser no podríem ser-hi aquí, amb aquests vestits llargs i elegants commemorant aquesta ocasió.

Graduació 2n Batxillerat 2020


Benvolguts tots i totes!
Ens hem reunit alumnes i mestres, des del més petit al més gran, avui amb el motiu de la finalització de la nostra etapa a l’institut per donar-nos un emocionant acomiadament.
Començarem pel principi de la historia, al 2014 quan vam arribar al centre, érem tan sols uns xiquets petits, perduts en un ambient desconegut.
Al llarg dels anys hem après, hem fet amistats especials, hem viscut experiències que no tornarem a repetir, hem desenvolupat trets característics que ens definiran sempre  i ens hem convertit en les persones que som avui dia.
Potser no tots simpatitzem amb els altres o no coincidim amb les mateixes idees, però al cap i a la fi som companys, i ens ajudem mútuament.
També volem agrair a tots els mestres que han fet tot lo possible per no desesperar-se amb nosaltres i que han tingut la paciència d’intentar traspassar-nos tants coneixements en aquests anys.
Finalment volem donar un missatge a la resta d’alumnes del Montserrat Roig, i és que aprofiteu aquesta etapa irreemplaçable, ja que en un futur trobareu a faltar aquests dies.
Moltes gràcies a tots per donar-nos aquesta experiència, la nostra etapa acaba aquí.

Agraïments


Bona tarda companys i companyes, tots estàvem molt il·lusionats per  aquest dia, ens em graduat i a mi m’agradaria primer de tot agrair-lo a tothom, als professors i professores de l’institut que durant tota aquesta etapa ens han ajudat amb bons consells, als companys i companyes que portem molts anys junts, em viscut bons moments  i sempre em cooperat entre nosaltres, també hem de donar les gracies a les nostres famílies que són ens donen el suport que necessitem  cada dia  i ens han aguantat en els pitjors moments de estrès i això  que hem viscut molts d’aquests moments, però tot ja a passat i estem molt contents de haver-hi acabat aquesta etapa i ara començar una nova fent el que més ens agrada.
Podem dir que l’esforç a tingut la seva recompensa i sense tots vosaltres no hagués estat possible, recordarem aquesta etapa de manera positiva i podem fer això gracies a vosaltres.


Un curs ple d'emocions


Benvolguts a tots els que heu vingut a aquest dia tant important per a nosaltres.
Com ja sabeu tots avui estem celebrant la graduació de batxillerat, un curs en el qual tots ens hem esforçat per aconseguir estudiar el que més ens agrada i poder complir els nostres somnis del futur.
Tot aquest camí que hem recorregut fins arribar a aquest dia va començar quan vam acabar l’educació secundaria obligatòria. Tots al començar el primer curs de batxillerat teníem una mica de por, ja que era un curs important i difícil, però el vam superar i va arribar el segon curs de batxillerat, un curs el qual es descrivia con un molt difícil i aclaparador. Durant aquest últim curs hem tingut moments bons i dolents, hem passat per gairebé totes les emocions, alegria, tristesa, estrès, ràbia, però l’hem superat.
Volem agrair a tots els professors d’aquest curs que ens hagin ensenyat i ajudat tantes vegades en els pitjors moments.
I com ja sabeu avui es un dia on molts de nosaltres ens separem per seguir els nostres camins, però això no es motiu de tristesa perquè segur que els nostre camins s’ajuntaran altre vegada aviat.
Moltes gracies per escoltar.

Un bon comiat


Benvolguts  pares, mares , professors i alumnes!
Per començar he de dir que ha sigut un any difícil de portar per a tots , tant nosaltres els alumnes que ens hem atabalat molt durant tot el curs com els nostres professors que ens han haver de suportat quan hem sigut molt pesats, gràcies per què han estat sempre al nostre costat quan hem tingut un mal dia i quan ho hem necessitat , en tota ocasió sempre han intentat que no estiguéssim malament.
Es un moment de comiats, per a tots nosaltres, hem arribat al moment de finalitzar una etapa , d’anar-nos d’aquest centre on hem viscut i hem passat per moments tants bons com dolents durant els últims sis anys i de començar una nova etapa a les nostres vides plena de somnis futurs que encara estan per complir-se.
Gràcies per ser avui a tots vosaltres per ser aquí, a la nostra graduació i d’acompanyar-nos en aquest moment tant especial , espero que gaudiu molt!
Salutacions de part de tot l’alumnat de 2n de Batxillerat.

Graduació 2019-2020


Benvolguts a tots i a totes, avui estem aquí reunits per acomiadar-nos d´aquesta meravellosa etapa que hem viscut tots els alumnes de segon de batxillerat.
Aquesta graduació és molt important per tots i totes, ha passat el temps massa ràpid. Si miréssim aquests sis anys enrere, veuríem a aquells nens que van entrar espantats  per aquella porta que connecta les escales amb l’institut, i que poc a poc es van anar coneixent, fins al dia d´avui sentir-nos com una segona família.
Estic eternament agraïda per tots els records que guardem junts, i especialment vull donar gracies a tots els professors que han fet això possible. Gracies, perquè tot i que al principi va semblar difícil, amb l´ajuda de vosaltres ho hem aconseguit!
Aquesta graduació significa molt més que un títol per a mi, simbolitza el començament d´una nova etapa que tothom anhelava arribar algun dia.
I recordeu, aquest no es un final, ni molt menys ha de ser un dia trist, hem d´estar orgullosos de tot el camí que hem recorregut junts, i d´aquest aprenentatge
I  ara, que comenci la festa!

El meu discurs


Bona tarda a tothom, avui, és un dia bastant especial per a tots nosaltres, tant alumnes com professors. Avui ens acomiadem d’una de les millors etapes viscudes fins ara. Durant tots aquests anys, tot l’equip docent ha format part de nosaltres mateixos, amb ells hem rigut, hem plorat i fins i tot ens hem barallat.
Voldria començar aquest discurs agraïnt als meus pares per haver sigut tant pacients en moments tan difícils com ha sigut 2n de batxillerat i vull dirigir-me personalment a tots els professors per donar-vos les gràcies, les gràcies per la forma en què m’heu tractat, donar-vos les gràcies per haver sigut part de mi, per acompanyar-me en moments dolents, tant tristos com de ràbia, per haver sigut els meus professors, companys i fins i tot amics.
Tots sabem que avui s’acaba aquesta etapa, sabem que molts de nosaltres no ens tornarem a veure mai més, però ens portem la sensació d’haver sigut tots una família.
Jo vaig arribar a l’institut sola, nova, no coneixia a ningú, però  mentre anava passant el temps he anat coneixent noves persones i deixant enrere a altres. Mai podré dir que em penedeixo d’alguna de les coses que he arribat a fer, perquè gràcies a això sóc qui sóc avui dia. Des de sempre tant a l’institut com a casa, ens han ensenyat i ens han inculcat que els valors construeixen les persones tal com són. Això és una de les millors coses que em portaré d’aquest lloc.
En conclusió, l’institut Montserrat Roig ha sigut casa meva durant 6 llargs anys i sé que ho serà sempre, per no dir que un professor em diu que seré la futura directora d’aquest institut.
Així que sí, aquest és un breu resum de l’essència del Montserrat Roig i com un dia em van dir... “Atreveix-te a pensar”.
                                                                                                                     Aroa Martínez

Discurs de comiat "Gràcies"


Bon dia a tothom , avui ens graduem,  avui comencem una nova etapa a la nostra vida, i volia donar les gràcies a cadascuna de les persones que m'han acompanyat al llarg d'aquests anys, a cada company, a cada professor i a cada amic que he guanyat.

Com a conseqüència d’estar 6 hores al dia,30 hores a la setmana, 5 dies a la setmana, durant 9 mesos tots junts, ens hem consolidat com una família, fent-se més gran i fort, aquests 6 anys que hem passat un a costat de l’altre, he de dir que en el meu cas son 7,però, aquí estic donant un discurs de comiat de batxillerat. Algunes persones no ens han acompanyat tots aquests anys ,però, han sabut com aliar-se amb nosaltres i ser part d’aquesta família.

Una família complicada hem de dir, amb baralles , insults i falsedat ,però també amb molt d’amor, afecte, comprensió i companyonia. Ens hem ajudat , hem rigut, hem plorat, i en alguns casos fins i tot hem lluitat per coses que no ens semblaven justes. Gràcies a tots per aquests 7 anys al vostre costat, per deixar-me formar part d’aquesta família.  

Discurs


Bona tarda,

Avui estem reunits tots els alumnes de 2n de batxillerat per celebrar la nostra graduació, es un dia molt important ja que hem finalitzat una gran etapa de molts esforços i sacrificis.

 Sense adonar-nos, el temps passa molt ràpid, ja que és el sisè any que estic al Montserrat Roig, i ahir es com si estigués encara en la Eso. A pesar de que no m´ agrada estudiar, amb una esforç i interès he obtingut el Batxillerat. Ara una vegada finalitzada aquesta etapa, tinc molts records durant aquest sis anys estudiant en aquest centre, bons com dolents, des de conèixer  amics que ara són íntims meus, fins l´angoixa per algun que altre examen, però en general m´ha agradat estar en aquest centre i sempre tindré records.

Personalment, avui es un dia bonic i a la vegada no tant, ja que al finalitzar aquesta etapa, els propers anys no estarem tots els junts, ja que degut als diferents estudis que vulguem estudiar, cadascú farà un camí diferent, i trobaré a faltar al meus companys. 
Us desitjo a tots que us vagi molt bé en el vostre futur acadèmic i a veure si ens tornem a veure en un futur.

El meu discurs


Bon dia, en aquest moment tan especial per a la meva vida volia agraïr a totes les persones que m´han ajudat fins que he arribat aquí, família, professors, amics... Sense ells no podria haver-ho fet.

Quan vaig arribar aquí no tenia amics, vaig començar sola aquesta aventura, encara que si que hi havia gent que coneixia però no massa o simplement no teníem bona relació. Ara, tinc amics dels de veritat, dels que no et deixen sola sota qualsevol situació. També he conegut més persones meravelloses que encara que la relació vagi canviant, segueixen estant allà.

En aquest institut he pogut veure moltes situacions, des del bullying fins a bromes entre profes i alumnes. La veritat es que crear una bona relació amb algú en aquest centre és força fàcil.

Crec que en aquesta institució m’han ensenyat molt bé tots els coneixements que necessito per fer la carrera que he escollit a part de molts valors ètics i morals.

Gràcies per la seva atenció.

Discurs de Final de Curs

Bona tarda a tots i a totes,
Avui estem tots reunits per celebrar que hem acabat el batxillerat.
Y com sabeu ha sigut difícil, però ho hem aconseguit!
Voldria començar agraint als professors per la paciència que han tingut amb nosaltres, als meus companys per ajudar-me en tot moment, i sobre tot als meus pares per confiar en mi.
Quan vaig acabar l’ESO, no sabia que fer amb la meva vida, vaig parlar amb els meus pares perquè no sabia si fer un grau o fer batxillerat, però em vaig decidir per el batxillerat humanístic. I vull donar les gracies als meus professors perquè ells també em van ajudar a tomar aquesta decisió.
Però ara, vull parlar dels meus companys i dels records i moments que hem porto, només puc dir gracies. Gracies per ser vosaltres, per ser únics. Una etapa més se acaba, els nostres camins es separen, però la nostra amistat mai s’acabarà.
M’agradaria recordar el nostre viatge a Berlin, on tots ens vam conèixer més, les excursions, els debats amb els professors per un examen, i moltes coses més...
Tots aquests moments han sigut increïbles, i tot gracies a vosaltres companys.
Un cop més, Gracies.


Discurs de final de curs


Bona tarda,

Avui, estem aquí per celebar la nostra despedida d’aquest centre.
Sense adonarn-nos, hem estat aquí sis anys de la nostra vida, on hem crescut i aprengut com a alumne i com a persona.

Vam començar com els nous, veient com els nois de cursos superiors havien cambiat, tan física com intel·lectualment, i donaven una sensació de més maduresa. Encara no estavem en aquell nivel així que encara erem com erem.
Poc a poc, vam anar passant de curs, de segon a tercer i de tercer a quart. En aquell nivell, el nostre curs es va unir molt més que a la resta. Erem més com una pinya i tothom es relacionava més amb tothom. Potser, això va ser a partir de la sortida a un nou país tots junts, o potser no. Qui sap?

Ara estem amb la finalització de 2n de Batxillerat, on cadascú, a partir d’ara, haurà d’emprendre el seu camí pròpi. Potser en un futur alguns ens trobem per la casualitat, però com res està escrit, us desitjo un bon futur a tots!

Taller d'escriptura A

Text humanístic.

Escriu el discurs que faràs a finals de curs davant de tot l'alumnat del Montserrat Roig amb motiu de la Graduació de Batxillerat.
Ha de ser un discurs personal, únic, teu! (extensió de 150 a 200 paraules).

divendres, 11 d’octubre del 2019

Redacció català ‘’menjar sense gluten, una moda milenial’’



Últimament estem veient que moltes persones estan canviant radicalment la seva dieta deixant de menjar gluten, molts ho fan per que han sigut diagnosticats celíacs o intolerants, pel que podem deduir que el necessiten, però també hi han altres persones que fan dietes sense gluten i ho eliminen de la seva vida sense alguna raó medica justificada, ens demanem ,per que es genera això ? be, simplement entrant a les xarxes socials, podem adonar-nos que la raó d’aquest canvi no es mes que una moda, a l’instagram trobem milers de posts  amb el #glutenfree associats a fotos de persones que afirmen que amb aquesta dieta s’han aprimat o simplement s’han sentit millor, aquests usuaris els quals no tenen res a veure amb els inconvenients d’aquesta intolerància alimentària, inciten a que mes persones s’uneixin, es deixen portar pel que diuen els altres i com les ha anat deixant de menjar gluten, no neguem que siguin certs, però que algú l’hagi funcionat no vol dir que a tots els va funcionar, ja que cadascun es diferent, i cada cos funciona diferent, i moltes vegades inclòs pot ser contraproduent pel que els doctors afirmen que deixar de menjar gluten sense tenir una raó medica es absurd. L’única conclusió que podem treure d’aquesta situació es lo nociu que pot arribar a ser el seguir modes sense pensar be les conseqüències que ens podem portar.

UNA MODA O UNA XIMPLERIA?




Es obvi que en la nostra vida ens tenim que cuidar, i cadascú fa el que creu per cuidar-se, encara que hi ha gent que aquest tema li dona igual, i creu que es el mateix menjar sà, que menjar porqueries. Avui en dia, hi ha molts menjars sense gluten per la gent que no vols menjar amb gluten o per tema d´alguna enfermetat, no ho faci.
 Jo crec que esta molt bé això de deixar de menjar gluten com a fet la Lorena, La Rosa i la Natalia, ja que ho fan perquè aquest menjar li senta millor al seu cos i es important cuidar-se, però jo no ho faria. Demoment jo sempre he menjat amb gluten, perquè no em senta malament, i crec que hi ha que menjar de tot, em sembla bé que la gent faci lo que vegin corresponent per el seu cos, però jo no començaria a menjar sense gluten, a no ser que hem detectin una intolerància o que hem digin que sóc celíac.

Salut o moda?


En el nostre dia a dia cada vegada hi ha més persones que segueixen noves tendències sobre la nostra alimentació; fan més cas d’internet, dels “influencers i les seves dietes”, que d’un endocrí o un metge.

Aquesta nova moda de portar una “vida fitness” o deixar alguns aliments de banda sense la aprovació d’un professional, cada vegada augmenta. Aixó ha crescut per culpa de certes persones que mostren la seva “nova dieta o rutina en el gimnàs” a les xarxes socials/internet  i no tenen cap idea d’això,  tan sols per aconseguir tenir un bon cos, a base de deixar de costat certs aliments necessaris per al nostre cos.

En la meva experiència personal, abans de fer una dieta tu sol a casa, assisteix a un bon metge especialitzat en aquestes coses; que t’informi, et faci una dieta i una bona rutina al gimnàs, per poder aconseguir bons resultats amb un metge al teu costat i no seguint a certes persones “nul·les en aquest món”

Prova C

El centre cívic ha demanat als assistents a unes jornades sobre salut i estil de vida que enviïn escrits relacionats amb el tema per publicar al seu blog, Salut i benestar. Per documentar-te has llegit l’article “Menjar sense gluten”. A partir d'algunes idees del text, escriu un article d’opinió (d’unes 150 paraules) per exposar la teva opinió a favor o en contra que l'Administració pública promocioni hàbits de vida saludables. Argumenta-ho.

MENJAR SENSE GLUTEN: INTOLERÀNCIA O MODA?
Cada vegada més persones opten per eliminar aquest aliment de la seva dieta, tot i no ser diagnosticades com a celíaques o intolerants Menjar sense gluten: intolerància o moda? Menjar sense gluten ja no és sinònim de ser celíac o intolerant. Cada cop són més les persones que decideixen de manera ferma abandonar la ingesta d’aquest aliment per causes diverses, com pot ser millorar la salut, aprimar-se o simplement seguir la tendència. Alguns argumenten que si no en mengen fan millor la digestió, i d’altres estan convençuts que són celíacs o intolerants tot i no haver sigut diagnosticats. Tots ells conformen una massa de persones que, sense saber si tenen la malaltia o no, han de conviure amb el seu màxim inconvenient: prescindir del blat, entre altres cereals, durant tota la vida. Un altre cas és el d’aquelles persones que sense tenir cap símptoma creuen que prescindir del gluten a la dieta és una manera d’aprimar-se, i que menjar-ne és nociu. De fet, les xarxes socials en van plenes, de l ’etiqueta #glutenfree, associada a selfies esculturals que no tenen res a veure amb els inconvenients d’aquesta intolerància alimentària. Aquesta diversitat de situacions fa que hi hagi la creença generalitzada que la celiaquia és una moda i sovint no es pren seriosament. Però, què hi ha al darrere d’aquest brusc canvi d’hàbits? La Lorena, de 31 anys, explica que va abandonar el gluten perquè, després de menjar pasta, pa i derivats, notava que se li inflava la panxa “com una embarassada” i sovint tenia diarrees. Les proves mèdiques van determinar que no era celíaca però que podria tenir intolerància. Per això el metge li va aconsellar eliminar el gluten durant sis mesos per comprovar la reacció del cos. I de moment és el que li ha donat més bons resultats: “Al final hem de fer cas al cos i anar provant”, explica la Lorena. Prendre la decisió per tu mateix També la Natàlia, de 27 anys, va deixar de menjar gluten perquè els aliments que duien farina li provocaven diarrees. Va ser ella qui va prendre la decisió de deixar de menjar-ne, ja que assegura que els metges no l’hi van recomanar, sinó més aviat el contrari. "Són els fets els que em diuen que estic millor sense gluten– explica la Natàlia–. Ho tinc comprovat”. Per la seva banda, la Rosa, de 28 anys, va deixar el gluten per recomanació mèdica, assessorada per un digestòleg i un naturòpata-nutricionista. La Rosa lamenta que últimament es cregui que aquest aliment és el culpable de molts problemes digestius, encara que no es pateixi una malaltia o intolerància. Per contra, critica que hi hagi restaurants, bars i botigues que, com que molta gent menja sense gluten per moda, no tenen prou cura a l’hora de processar els aliments i indiquen que els seus productes són sense gluten quan en realitat estan contaminats. Una moda saludable? També hi ha qui opta per no menjar aquest aliment simplement perquè creu que és més saludable. Els fans de la tendència pregonen aquesta filosofia a les xarxes socials amb l’etiqueta #glutenfree. “No té cap sentit deixar el gluten sense ser intolerant”, exposa el doctor Manuel Jiménez, autor de ' La dieta slow '. El professional avisa que no aporta cap avantatge, i lamenta que hi hagi aquest corrent de moda “injustificat”. També assegura que no té cap utilitat deixar el gluten si no s’és celíac o intolerant, i sobretot recorda que “és fals que serveixi per aprimar-se”. “De fet, els celíacs s’engreixen quan comencen a menjar sense gluten, ja que milloren la inflamació intestinal i aprofiten millor els aliments”, opina el doctor, que considera que les persones que deixen el gluten sense tenir intolerància “segueixen una moda esnob”, que el doctor atribueix a la publicitat. Per la seva banda, Montse Alives, tècnica en dietètica i nutrició i autora de 'La dieta de los dados ', considera que l’augment de persones que decideixen abandonar aquest aliment es deu al fet que “ hi ha moltes simptomatologies de les quals encara no se saben les causes, com ara la fibromiàlgia, dolors articulars, migranyes, depressions, etc., i que es relacionen amb el menjar”, explica. I afegeix: “Quan un intolerant diagnosticat deixa d’ingerir gluten, millora totalment la seva energia, la digestió, l’absorció i l’estat anímic. No és una moda, no és preventiu, i no cura res si no s’és intolerant”. Creixen els casos de celiaquia Alives també apunta que hi ha hagut un augment de casos de pacients amb celiaquia perquè el diagnòstic d’aquesta malaltia ha millorat molt en els últims 30 anys. “Ara es detecta més fàcilment que abans i per això també hi ha més casos. També s’han incrementat molt els casos d’al·lèrgies alimentàries, de diabetis tipus 1 i de malalties relacionades amb la tiroide, sobre les quals hi ha un munt de teories vinculades als cereals”, conclou Alives. Augmenta l’oferta sense gluten Una conseqüència de l’augment de persones que han eliminat el gluten de la seva dieta és que l’oferta de productes sense aquest aliment s’ha multiplicat. El responsable de productes sense gluten d'un supermercat explica que “és un consum que, a causa de les modes, cada cop obté més demanda”. 

diumenge, 6 d’octubre del 2019

Solicitud de servei de Càtering per al Mobile World Congress


Senyor/a director/a del Mobile World Congress,

Amb motiu de la pròxima edició del Mobile World Congress, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona, la nostra empresa voldria participar en aquest important esdeveniment oferint els nostres serveis com a professionals i experts en el sector.

FreshCàtering consta d’un gran equip d’experts gastronòmics i d’un excel·lent departament creatiu capaços d’oferir uns serveis inigualables de càtering que s’ajustarien a la temàtica de l’esdeveniment per fer que el menjar s’adaptés d’una manera original i única a l’ocasió. Ens asseguraríem de que la tecnologia no passi desapercebuda en cap moment i que el menjar satisfaci a tots els visitants, brindant una gran variació de plats inspirats en diferents cultures i opcions alimentàries per agradar als milers d’assistents.

En relació al servei, l’empresa està formada per un fantàstic personal preparat per donar un servei inigualable i apropiat per a l’ocasió.

Esperem que considerin la nostra oferta.

Atentament,

Ana Aragón Alonso, directora de FreshCàtering.

divendres, 4 d’octubre del 2019

El futur de les tecnologies


Fa poc es va celebrar el congrés mundial  més important sobre la telefonia mòbil a Barcelona, el Mobile World Congress, i com a pares, vam decidir anar al congrés ja que hem tingut presència de l’impacte tan important que presenta la tecnologia sobre  els nostres fills actualment. Per aquesta raó volíem intentar informar-nos sobre com  aprofitar aquesta situació relacionant-la amb els estudis.
Segons les dades oficials d’un estudi,  el 92,39 % dels joves entre els 13 i 24 anys té un telèfon mòbil, sabent això, es podrien crear activitats més dinàmiques a l’institut utilitzant-los. Seria un avantatge i tot un èxit entre els alumnes; aquests es beneficiarien dels continguts de la matèria sense que els hi semblin pesats.
Encara que, també és sap que aquestes tecnologies poden posar en perill la reunió física de les persones, fet que fa que es coneguin menys. Això pot provocar que hi hagi certa tensió a l’aula, que com a inconvenient resulta en una falta de companyonia.
Com a mare d’un adolescent crec que hem d’adaptar-nos als avanços del futur, per això per mi l’ús de les tecnologies suposa un avantatge pels estudis.

Ús, no abús


Aquest any vam assistir al Mobil World Congress, els nois i noies van quedar impressionats, en canvi, alguns pares i mares no tant. Va sorgir un debat sobre l’ús i l’abús dels mòbils entre els joves. Es molt clar que vivim un moment de desenvolupament tecnològic i tenim que modernitzar-nos i l’ús del mòbil es necessari, es més els mòbils obren les portes a un sistema d’educació diferent i permeten la recerca immediata d’informació, així que podem confirmar que l’ús del mòbil s’ha d’introduir a les aules, però un ús controlat ja que l’abús no estaria bé perquè també es necessari que els adolescents adquireixin altres competències, a més es necessari una bona educació per utilitzar el mòbil ja que molt joves no els utilitzen per aprendre i cada cop la addicció al mòbil es més popular entre ells. En conclusió, hem de adaptar-nos a les noves tecnologies i conscienciar a la futura generació d’un us responsable dels mòbils

El mòbil, un accessori imprescindible?

Des que els telèfons mòbils es van inventar i gairebé tothom va ser capaç de tenir-ne un, no és cap novetat que cada vegada han estat més integrats en la nostra vida, i sobretot, en la dels adolescents.
Gràcies a aquests dispositius, la comunicació entre persones és immediata i la recerca d’informació també ho és, ja que són dues coses bàsiques que fan la vida més simple. Però, encara que a primera vista no ho sembli, els mòbils estan causant males costums en els joves d’avui dia.
L’utilitzen a quasi totes les hores del dia i a tot arreu: per jugar a jocs, mirar les xarxes socials, veure vídeos, estudiar, etc. Això, no solament està provocant problemes en les seves relacions socials per la poca comunicació en directe, sinó que també en la seva salut física i mental: com en la vista, la postura, possibles addiccions...

En definitiva, l’abús del mòbil entre els joves és una realitat i si no disminueixen el seu ús, algun dia se’n trobaran greus conseqüències.

El telèfon mòbil, una distracció més?



Avui dia, tots o la majoria de joves, disposen d’un telèfon mòbil, un dispositiu que per a molts, només és una distracció dins del món intel·ligent.
L’altre dia, una notícia del diari “La Vanguardia”, deia que aquest dispositiu de què parlem, era una distracció més en el món dels joves. La majoria de vosaltres, penseu que això, només afecta en l’ambient dels estudis, però realment, no és sempre així.
Aquest diari, deia que el mòbil, a part de ser una distracció, és una eina per a molts estudiants i treballadors de grans empreses, ja que fa moltes funcions com ara: bloc de notes, càmera de fotos, ordinador, lector d’arxius, etc. Altres punts que caldrien resaltar-se són, per exemple, la gran capacitat de què disposen i la seva lleugeritat. Qui no vol avui dia portar el menys pes possible a sobre?
“La Vanguardia”, no només parla dels possibles avantatges, parla també dels inconvenients, cap resaltar que no sempre es donen aquests casos però sempre hi pot passar. El mòbil pot passar de ser una eina per treballar magnífica, a ser un aparell per fer mal a qualsevol persona, això està denominat ciberassetjament, compartir fotos dolentes, inclòs amenaces greus. Altre punt dels inconvenients que si es donen bastant sovint, és la distracció amb la gran diversitat de videojocs que trobem en “l’AppStore” o el “PlayStore”.

En conclusió, podríem dir que si es fa un ús responsable d’aquest aparell, no hi hauria res de què patir per el que fessin els nostres fills. El telèfon mòbil no és un aparell per fer mal, podem gaudir-hi tots i sense problemes.


Adicció a les noves tecnologies
Com a mare d´una filla adolescent, m´agradaria entendre-la  i ajudar-la en tot el possible, però  de vegades hi ha situacions que se m´escapen de les mans...
Fa uns dies és va celebrar la fira de Mobile World Congress a Barcelona , on van acudir 95.000 persones, la meva filla per descomptat va anar-hi, i des de un punt de vista social, és molt important que els adolescents s´adaptin i convisquin amb les tecnologies actuals, ja que ells estan submergits en aquest món tecnològic, el qual es impossible evadir-se.
Però des de el meu punt de vista, penso que l´abús de la tecnologia, esta posant en perill la salut mental i física dels nostres fills. Ells passen tot el dia amb el mòbil a la mà, les xarxes socials han creat una addicció molt fort en ells no es connecten amb les seves emocions si no es a traves de la tecnologia.

El problema dels telèfons mòbils


Fa poc a la fira de Barcelona ha sortit una nova edició del Mobile World Congrees, fet que ha portat a que molts pares i mares es plantegin l’abús que té la utilització del telèfon mòbil sobre els adolescents.
Jo penso que avui dia els adolescents utilitzen massa els telèfons mòbils, s’han acostumat a fer-lo servir per totes les feines que realitzen al dia. Situació que ha provocat que quan es queden sense el mòbil, es quedin sense saber que fer, i també la seva utilització a portat ha que molta gent sigui assetjada.
Encara que he de admetre que l’ús del telèfon mòbil aporta coses positives per als nostres fills, ja que tenen més facilitats per buscar informació i per resoldre problemes fàcilment.
En conclusió, em sembla que els adolescents fan un abús del telèfon mòbil i els tindríem que acostumar a fer-lo servir menys, i deixar de fer tants congressos per la sortida de nous telèfons.

L'ús del mòbil


Fa uns dies que tothom parla sobre l’ús del telèfon mòbil  com a conseqüència que ha generat la nova edició del Mobil World Congress fet a la Fira de Barcelona, que presenta les seves ultimes tecnologies i nous models de mòbils.
Per això, com a pare d’un dels alumnes del institut , vinc a escriure vos sobre l’ús del telèfon mòbil per informar-vos.
Últimament , la major part de la nostra població utilitza un gran ús del seu telèfon mòbil i està molt bé i més quan és una eina que ens facilita moltes coses a la nostra vida quotidiana com quan anem amb falta de temps , pots conèixer gent de tot el món per xarxes socials.

Però també és dolent , ja que tindre un gran ús pot causar-te dependència i també que pot ser una eina molt perillosa , la qual pot donar causa a l’assetjament o el bullyng , per causar mal a altres.

Mòbils: Eina educativa en potència


Nosaltres estem a favor de l’ús dels telèfons mòbils, no del seu abús, el qual és un fet innegable, sinó del seu potencial com a eina de d’aprenentatge. Els mòbils tenen a
plicacions com Google Classroom, la qual ja es utilitzada al nostre centre, el professorat envia tasques i continguts d’informació multimèdia com videos o PDFs que amb el llibre de text no es poden aprofitar, a més de poder entregar les tasques per la pròpia app en forma d’arxiu. Kahoot, aplicació que també es utilitzada al nostre centre, també és un exemple del profit que pot extreure l’educació d’ aquests “ordinadors petits”, doncs es pot utilitzar per posar a prova el coneixements adquirits durant el curs escolar. Els mòbils no són el problema, el problema és l’ autocontrol de la gent, els joves en aquest cas. Ja que prohibir l’ús dels mòbils als joves és una mesura inútil. Per què no aprofitar-ne la situació per a que aquest ús ens doni un benefici a tots?

Tecnologia al segle XXI


Avui dia es innegable que la tecnologia abasta un sector molt important a la nostra societat, es clar que hi ha gent que esta en contra i a favor, cadascun te les seves raons per decantar-se a un costat o a un altre.
Hi ha molts avantatges a l’ús diari del mòbil, com estar millor comunicat  entre les persones sent més fàcil i ràpid en qualsevol moment, es pot tenir tota la informació necessària del mon en menys de deu segons sent així mes fàcil el treball o els estudis.
Però , també hi ha desavantatges, avui dia la comunicació en persona és més difícil y mes escàs, els perills de internet cada dia son més. El 92,39 % dels joves entre els 13 i 24 anys te un telèfon mòbil, cada dia son mes joves y mes perills d’aquests al mon d’Internet.
Tot en el mon te els seus avantatges y desavantatges, però, per mi les coses ``dolentes´´ no treuen tot el benefici que ens ha aportat el mòbil.  

La influència de les noves tecnologies


Actualment el telèfon móvil és un aparell que només un 8% de les persones entre els 13 i 14 anys no tenen. A què es deu això?
A dia d’avui, es celebra el Mobile World Congress, el congrés més important de telefonia, que té gran influencia ja que  acudeixen a aquest acte 95.000 persones de 200 països diferents. El congrés, que es fa a la Fira de Barcelona, presenta les novetats futures sobre la telefonia mòbil. En aquest acte Barcelona ha facturat 110 milions d’euros ja que la gent vol estar a l’última respecte aquestes tecnologies, tenen inconvenients i poden arribar al perill físic, al ciberbullying o a crear un abús dels aparells, creant així una dependència. Encara que al utilizar-les bé poden donar-nos molts avantatges sobre l’actualitat.
Jo crec que les tecnologies no són cap problema si les sabem utilizar bé encara que, un abús d’aquestes pot presentar més d’un problema. Tothom que utilitzi la telefonia móvil hauria de saber el seu ús correcte.

L’excés d’hores de mòbils en adolescents


Avui dia, sobre tot els adolescents estan masses hores connectats als mòbils.  D’acord amb un estudi, la immensa majoria de joves  d’entre 13 i 24 anys té un telèfon mòbil i molts no podrien viure sense aquest.
És necessari que els joves d’entre 16 i 17 anys tingui un mòbil ja que per aquestes edats comencen a desenvolupar-se com a persones i saben que tenir un mòbil és una gran responsabilitat, però un adolescent  de 13 anys no té la suficient maduresa com per a tenir un mòbil.

També s’ha de tenir en compte que l’excés d’hores del mòbil no és saludable per als adolescents ja que estan en plena etapa de creixement i un abús desmesurat del mòbil i de les pantalles en general  pot afectar al sector més jove d’usuaris del mòbil.

En definitiva, crec que s’hauria de prendre algun tipus de  control en l’excés d’hores de mòbils i l’accés a aquests hauria de ser controlat pels pares.

L'ús del mòbil a l'actualitat




Actualment tots estem utilitzant diàriament el mòbil.
En aquest  moment  el mòbil es una eina de treball per molts treballadors, que treball  a sectors informàtics, en el sector empresarial, etc.
Però després esta el  mal ús o l’abús del mòbil per part del 90% de la joventut.  Els joves utilitzen aquest dispositiu per comunicar-se en les xarxes socials, per descarregar jocs, per fer-ne fotos i poques vegades per estudiar, ja que la majoria dels estudiants de l’ESO i del Batxillerat tenim la aplicació del ClassRoom on els profesors ens donen els apunts i els exercicis de les matèries.
Per això el mòbil per una part , es un avantatge ja que en algunes assignatures no cal portar llibre, o per exemple amb el mòbil podem trobar informació sobre la matèria a Internet.
Després tenim els inconvenients  on parlem de diferents apartats ,parlem del Cyber Bulling (assetjament) , del  mal son , molts dels joves es passen més de 8h amb el mòbil i això fa que tinguin un nivell acadèmic mes baix...etc
Podria dir molts més però aquests son els que crec més importants.
En conclusió, al segle XX no podríem viure sense mòbil.                                                   

Mobil World Congress



Avui dia, massa gent viu pendent del mòbil les vint-i-quatre hores del dia. Això produeix una dependència a les tecnologies que, sense control, pot afectar negativament.
Els joves són els més perjudicats, ja que s'han criat amb aquestes tecnologies modernes i només coneixen el món tal i com és ara en l'actualitat.
Ahir, va ser el Mobil World Congress a Barcelona, i això a fet que part dels ciutadans s'adonessin dels mals que fa aquesta dependència per a la societat.

Tota dependència afecta positiva com negativament a l'individu. Per exemple, els joves viuen amb el mòbil encès, això és a causa de la importància que té per a ells estar sempre comunicat i saber tot el que passa al seu voltant. Les xarxes socials, són les més prejudicioses, ja que sense adonar-se, deixen a un costat una vida social i donen prioritat als perfils d'aquestes webs. 

Com tota dependència, acaba consumint a l'individu fins arribar a l'extrem, que en aquest cas podria ser la necessitat d'aconseguir més "likes" en una publicació. Això possiblement afecti a la socialització de cada persona. Tothom estarà assabentat de tot, i tot es podrà saber.

dimecres, 2 d’octubre del 2019

Prova d'escriptura B

Enguany, amb un grup de pares i mares de l’institut dels vostres fills, heu assistit al Mobil World Congress. Aquest esdeveniment ha generat un gran debat entre els pares sobre l’ús i l’abús dels telèfons mòbils entre els adolescents. Per tant, heu decidit escriure un article d’opinió a la revista de l’institut, en què tant l’alumnat com el professorat i els pares i mares poden expressar la seva opinió sobre temes d’actualitat. En l’article d’opinió cal que: — Exposeu els avantatges i els inconvenients dels mòbils entre els joves. — Argumenteu el vostre posicionament sobre l’ús o l’abús del mòbil entre els joves amb arguments sòlids. Escriviu el text, d’unes 150, amb l'ajuda del text següent:

Un any més la Fira de Barcelona ha acollit una nova edició del Mobile World Congress, el congrés mundial més important sobre telefonia mòbil, en el qual es presenten i mostren totes les novetats futures d’aquest inquietant món. Llegiu-vos la informació següent, que us servirà per elaborar l'expressió escrita.

La telefonia mòbil
L’organització del Congrés ha informat que més de 95.000 visitants de 200 països han assistit a l’edició d’enguany. A més, ha comptat amb més de 2.000 empreses expositores i més de 3.800 analistes. La despesa per assistent i dia ha estat d’uns 300 euros. Els restaurants i bars de Barcelona han facturat més de 110 milions d’euros en els quatre dies del Congrés. No tothom està content amb la presència del Congrés a Barcelona. Sembla que la ciutat està més pensada per donar servei als congressistes i als turistes que no pas als barcelonins. Només cal sortir pel centre de la ciutat per veure la gran afluència de turistes. Polèmiques a banda, cal plantejar-se si podem viure sense el mòbil en ple segle XXI. Segons un estudi, el 92,39 % dels joves entre els 13 i 24 anys té un telèfon mòbil. Ara ens relacionem per mitjà de les noves tecnologies. Però sembla que poden posar en perill la reunió física de les persones, que sembla que es coneixen menys. A més, s’aborda menys amb la mirada, una cosa que necessàriament implicarà certes conseqüències en un futur.