Bona tarda a
tothom, avui, és un dia bastant especial per a tots nosaltres, tant alumnes com
professors. Avui ens acomiadem d’una de les millors etapes viscudes fins ara. Durant
tots aquests anys, tot l’equip docent ha format part de nosaltres mateixos, amb
ells hem rigut, hem plorat i fins i tot ens hem barallat.
Voldria començar
aquest discurs agraïnt als meus pares per haver sigut tant pacients en moments
tan difícils com ha sigut 2n de batxillerat i vull dirigir-me personalment a
tots els professors per donar-vos les gràcies, les gràcies per la forma en què
m’heu tractat, donar-vos les gràcies per haver sigut part de mi, per
acompanyar-me en moments dolents, tant tristos com de ràbia, per haver sigut
els meus professors, companys i fins i tot amics.
Tots sabem que
avui s’acaba aquesta etapa, sabem que molts de nosaltres no ens tornarem a
veure mai més, però ens portem la sensació d’haver sigut tots una família.
Jo vaig arribar a
l’institut sola, nova, no coneixia a ningú, però mentre anava passant el temps he anat
coneixent noves persones i deixant enrere a altres. Mai podré dir que em
penedeixo d’alguna de les coses que he arribat a fer, perquè gràcies a això sóc
qui sóc avui dia. Des de sempre tant a l’institut com a casa, ens han ensenyat
i ens han inculcat que els valors construeixen les persones tal com són. Això
és una de les millors coses que em portaré d’aquest lloc.
En conclusió, l’institut
Montserrat Roig ha sigut casa meva durant 6 llargs anys i sé que ho serà sempre, per no dir que un professor em diu que seré la futura directora d’aquest institut.
Així que sí,
aquest és un breu resum de l’essència del Montserrat Roig i com un dia em van
dir... “Atreveix-te a pensar”.
Aroa
Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada